La poesía trobadoresca o lírica de làmor cortés es una de les manifestacións de la literatura cortesa. Es va desemvolupar enentre el començament del segle XII i finals del segle XIII a Occitánia i es ba estendre arreu d'Eurpa. Els trobadors eren qui componia la lletra i la música, i escribien en Occitá. També hi van haver trobairits (dones trobadores). En aquest joc de galanteria, la dama ere de un estatus social elevat; ere una dona casada en poder i en poder per a oferirle al trobador favors, terres, protecció,etc. El galant i la dama mantenien en secret la relació i devien controlar la pasió per a que no els descobriren. En aquella época, a la dama se li anomenova midons que volie dir "el meu senyor" perque la relació de la midons en el galant ere com una relació de vassallatge. Al marit de la dama se li anomenave gelós y avie un altre personatje q solie revelarle la relació al gelós que s'anomenave llausenger. Els trobadors varons tenien un amor espiritual en la seva midons pero les trobairits volien l'amos carnal. A l'actualitat, les relacións amoroses tenen algunes similituds, hui en dia també y an infidelitats tant per par de l'home com per part de la dona i com les trobairits volien avui en dia l'amos es mes carnal que espiritual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada